Marta Fornali: «Cantar a la meua terra és tornar als principis»

Als 16 anys no s’atrevia a mirar el públic. Ara, amb 21, ha passat per La Voz i pel càsting d’Operación Triunfo i canta en bodes, tardeos i locals de la Marina Alta

Als 16 anys, Marta Fornali cantava al Racó d’Ondara amb la mirada clavada a la partitura. Era el primer local que li donava l’oportunitat d’amenitzar els sopars, i la vergonya li impedia mirar el públic. Cinc anys després, ha passat per La Voz i pel càsting d’Operación Triunfo, canta en bodes, tardeos i locals de tota la comarca, i continua tornant al Racó. «Esta vegada, sense cap vergonya», diu.

Fora de l’escenari, ella mateixa es defineix com una persona molt tranquil·la: de converses llargues amb família i amics i de temps lliure sola per a desconnectar.

Un karaoke, un micro i cap vergonya

Tot va començar per son pare, muntador d’orquestra. Un dia, amb 7 anys, el va acompanyar a veure l’espectacle i d’allí va eixir amb una idea clara: «volia ser igual que les persones que estaven dalt de l’escenari».

La primera vegada que va cantar davant de gent en tenia 8. Hi havia família i amics, un karaoke i un micro, i ella va cantar «Blanco y negro», de Malú. Els seus pares van descobrir en eixe moment que podia cantar i que tenia una passió.

No recorda un moment concret en què decidira dedicar-s’hi. Va ser progressiu, però li agrada pensar que «dins de mi sempre he vulgut dedicar-m’hi, malgrat que no era conscient encara».

Michael Jackson, Queen i una guitarra acústica

La seua formació va començar a l’escola Gonzalo Ortolá d’Ondara, on va cursar el grau elemental de solfeig i guitarra. Als 12 anys, acabat el grau, va continuar pel seu compte: cantant i tocant la guitarra amb versions. Fa uns quatre anys que es forma en escoles i acadèmies de cant professional. A banda, va fer el batxillerat humanístic i un FPGS de Realització de Projectes Audiovisuals i Events.

Els seus referents són Michael Jackson, el seu primer artista preferit, i Queen. No s’assemblen al seu estil, reconeix, però sempre ha tingut el gust d’escoltar-los. Escolta moltíssims artistes i per això no sap triar una cançó que la definisca, però sí un patró: totes les que tenen una guitarra acústica o un solo «em poden definir perfectament».

La Voz, Operación Triunfo i la lliçó dels nervis

Recorda La Voz 2025 com una experiència «genial»: les nits a l’hotel, la terrassa on els companys parlaven de música i de com vivien cadascú la mateixa experiència. També els nervis. «Estava com un flan damunt l’escenari», admet, i reconeix que no va ser la seua millor actuació, però que l’experiència va ser immillorable. La lliçó que se’n porta és clara: «res és impossible, només necessite confiança en mi mateixa».

El càsting d’Operación Triunfo a València va ser un altre món: un format que es pot seguir en viu, amb tot el procés obert. Pensava que la situació la sobrepassaria i li va agradar moltíssim. Assegura que va valer cada minut i que s’hi va demostrar el que és capaç de fer. Si ix l’ocasió, tornarà a presentar-s’hi, i a qui s’ho estiga pensant li diria que un càsting és «la millor situació que li pot passar a un artista que vol dedicar-s’hi».

Un còctel, una guitarra i «Zombie»

El seu repertori navega des dels anys 60 fins a l’actualitat, en un estil pop rock acústic. Pot agafar una cançó de rumba i passar-la al seu estil. A la cerimònia canta una llista a part: cançons delicades que parlen d’amor, amb guitarra més arpegiada i un to de veu més dolç. Al còctel acompanya l’ambient i deixa els temes amb més ritme per al final. Al tardeo prefereix el dúo, amb caixó flamenc o bateria. «Tot és imaginació i ganes de passar-ho bé», resumeix.

La primera boda que va fer, per a uns amics, ho va ensenyar tot. Volien un còctel molt tranquil i discret, i va acabar amb tots els convidats corejant «Zombie». A meitat de l’acte van començar a demanar alguna cosa més animada i ella la va donar. «En eixe moment vaig entendre el que era llegir al públic», recorda, i no dur una llista massa tancada.

També té un ritual: tancar el còctel amb «Me muero», de La Quinta Estación, i convidar les parelles a posar-se prop i viure la cançó junts amb els convidats. Ixen fotos precioses, diu, i de vegades canvia la cançó per una d’especial de la parella, acordada abans. Quan li pregunten què busquen els qui la contracten, ho resumeix en proximitat, un pressupost just i detallat i un bon servei. Les ressenyes, assegura, recalquen justament això: la professionalitat i la proximitat.

Luís el Belga i un efecte papallona

El dúo va nàixer d’un imprevist. El desembre del 2023 se li va cancel·lar un bolo i son pare li va dir que aprofitara per a veure actuar Luís el Belga a La Chica de Ayer, a Dénia. Hi va anar amb Álex Martínez, ara amic i company, i van gravar un vídeo per a xarxes socials i el van etiquetar. Luís va entrar al seu perfil i li va preguntar si també cantava i tocava la guitarra. El primer bolo junts va ser un mes després, el 6 de gener del 2024, al Puerto Pirata de Gandia.

Per a ella, Luís és «un mestre que m’ha ensenyat aquest món del directe» i també «com un pare o un tiet». Quan actua acompanyada canvia l’energia, canvia l’humor, i el públic que no els coneix els ho fa notar: tenen complicitat i sinergia.

Tornar als principis

«Cantar a la meua terra és tornar als principis.» A Ondara, explica, la gent que coneix Marta en persona confia en la Marta professional. Li agrada veure les cares de sempre, als locals, a les festes i a la banda de música del poble, on ha crescut musicalment. I al Racó d’Ondara, on tot va començar: «Els ho dec a ells, per confiar en mi».

Fa poc, a més, va posar música en directe als moments dels premiats de la gala dels premis José Marsal de Denia FM, un esdeveniment, diu, «totalment diferent». Al públic de la comarca, assegura, li agrada de tot: repertori de festa i també amenització amb cançons conegudes.

Els qui l’hem pogut veure en directe entenem per què. A la gala, Marta anava interpretant temes mentre el públic l’atenia i, al final, la sala va rompre a aplaudir la seua veu i la seua interpretació. Era d’eixes actuacions que t’arriben.

Cançons pròpies, en el forn

Ara mateix té «cosetes pròpies cuinant-se»: composicions que estudia amb altres professionals i un productor. No sap quan eixiran, però vol cuidar el projecte i posar-hi tota la seua estima. Té, a més, alguna col·laboració d’un altre estil musical que de moment no pot avançar.

El seu gran somni és que les cançons que escriu arriben al públic adequat i acompanyen els moments de la gent. No el té més definit: «preferisc anar fluïnt, treballar constantment per veure què m’espera».

I de vegades, mentre canta, li passa una cosa: «quan estic en l’escenari, de vegades em pose a pensar mentre cante, lo afortunada que soc de poder dedicar-me a la música des que tinc tan sols 16 anys». Té clar que «no cal ser ninguna celebritat per gaudir de la música», sinó adonar-se que la gent respecta el teu treball, el valora i el segueix: «paga la pena seguir endavant».

Dona les gràcies a tota la gent que va a veure-la «per confiar en mi i per suportar-me», i als professors i professionals del sector que li han ensenyat tot el que necessita per a eixir a escena i fer-ho el millor possible sense deixar de gaudir el moment. La seua idea és seguir fent el que fa i aspirar a ser millor en tots els aspectes, per a aconseguir el que vol, que és, en les seues paraules, «mai deixar de fer música».

On veure-la aquestes setmanes

  • Dissabte 14: La Chica de Ayer (Dénia), a partir de les 19.30 h, amb Álex Martínez i Luís el Belga.
  • Diumenge 15: La Chica de Ayer, en solitari, a partir de les 20.00 h.
  • Divendres 20: Racó d’Ondara, amenitzant el sopar.
  • Dissabte 21: festes de Sant Roc, a Oliva, a partir de les 13.00 h.

Per a seguir-la o contractar-la, a Instagram, el web martafornali.com i el WhatsApp, o el correu management@martafornali.com.